Renovada l’estratègia conjunta per fer de Catalunya un referent mundial en polítiques del temps

Actualizado: 28 jul



» L’estratègia conjunta inclou les quatre institucions clau de Catalunya: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona


» Col·laboren per impulsar amb força el dret al temps a tot Catalunya i continuar posicionant Catalunya a nivell global.


La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’associació catalana promotora de polítiques del temps, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI), han renovat el seu compromís amb les polítiques del temps pel període 2022-2023. Amb aquesta estratègia es vol posar en relleu la seva aposta per les polítiques públiques relacionades amb l’organització dels temps, que ja treballen des de les diverses institucions per tal de donar resposta al malestar i les desigualtat que generen l’organització del temps actual en la societat catalana.


L’estratègia estableix tres objectius per al període 2022-2023:

  1. Consolidar la Time Use Week com un espai de trobada internacional de les polítiques del temps, connectant la feina feta pels agents socials, institucions, recerca i ciutadania.

  2. Promoure les polítiques del temps per aportar solucions a la crisi de cures, climàtica i econòmica actual, a través dels intercanvis de la Xarxa Mundial de Governs Locals i Regionals de Polítiques del Temps.

  3. Desplegar i aconseguir més adhesions a la Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, que ja ha estat signada per més de 100 agents internacionals.


Els primers anys d’estratègia compartida ja han donat els seus fruits


L’any 2020 es va presentar públicament una estratègia de col·laboració interinstitucional entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la principal associació en polítiques del temps a Catalunya, la BTUI. L’objectiu d’aquella col·laboració era impulsar les polítiques del temps a les agendes internacionals i catalanes i dur a terme la Time Use Week 2020 i 2021. Pocs mesos després, l’Àrea Metropolitana també es va sumar a l’estratègia.


Aquella col·laboració establia tres grans fites que s’havien de complir durant el període 2020-2021, les quals s’han aconseguit superant els resultats esperats: la Time Use Week, s’ha convertit en un espai de trobada de referencia internacional per a l’impuls de les polítiques del temps; l’any passat Catalunya va ser la seu del Congrés Mundial de Recerca en Usos del Temps, posicionant l’ecosistema de recerca català en aquesta temàtica; i les institucions catalanes tornen a estar representades en el Consell Executiu i l'Assemblea de la Xarxa Mundial de Ciutats i Regions pels les Polítiques del Temps la qual, el febrer passat, va escollir Barcelona com a primera capital mundial de les polítiques del temps.


El tema central de Time Use Week d’enguany: temps i (des-)igualtats, amb actes per tot Catalunya


L’acte ha servit, també, per presentar les principals novetats de l’edició d’enguany de la Time Use Week, la qual es tornarà a celebrar a Barcelona entre el 24 i el 28 d’octubre amb ciutats, regions, organitzacions internacionals i grups de recerca d’arreu del món. L’edició d’aquest any abordarà les desigualtats en els usos del temps i s’analitzaran iniciatives i polítiques per combatre-les i garantir el dret al temps com un dret de ciutadania. A Llatinoamèrica es calcula que un 54% de la població té pobresa de temps (PNUD, 2017), és a dir, no té temps lliure, i normalment són dones i persones amb menys recursos. A Europa, actualment, el 75% de la població europea que treballa a temps parcial són dones, per així poder-se fer càrrec de la cura. A Catalunya, aquest percentatge és del 73,5% (INE, 2022).


Com cada any, inclourà actes amb perfils internacionals que se celebraran a Barcelona però, addicionalment, aquest any es faran actes en gairebé totes les vegueries de Catalunya.


En l’acte hi han estat presents les principal autoritats de cada organització:


Tània Verge Mestre, consellera d’Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya, ha reafirmat “el compromís del Govern amb les polítiques del temps i de cures, polítiques que són un eix fonamental de la transformació feminista del país”. En aquest sentit, Verge ha destacat que “el gènere travessa de manera clara la possibilitat de disposar de temps propi; tal com demostren totes les enquestes d'usos dels temps, la pobresa de temps de les dones s'explica per la desigualtat de gènere en la distribució del treball de cures”. Per aquest motiu, la consellera ha subratllat que el Departament “aposta per la corresponsabilitat dels poders públics en les cures, entenent que són una qüestió política de primer ordre”, i ho fa “amb una perspectiva d’equitat territorial”. Per això, Verge ha posat en valor el fet que la Time Use Week d’enguany tingui un enfocament territorialitzat, “perquè les polítiques del temps han d'arribar arreu del país, es visqui on es visqui. El dret al temps ha de ser un dret de ciutadania, i estem compromeses a fer-lo efectiu”, ha conclòs Verge.


Jaume Collboni, Primer Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, ha celebrat “la renovació de l’estratègia entre les institucions catalanes i la Barcelona Time Use Initiative per fer de Barcelona i Catalunya, una vegada més, l’epicentre de les polítiques del temps. Enguany, amb la voluntat d’avançar en la reivindicació del dret al temps com a garantia d’igualtat, de treball de qualitat i d’oportunitats per a tots els barcelonins i barcelonines.”


Per la seva part, Lluïsa Moret, diputada d’Igualtat i Sostenibilitat Social, ha assenyalat que “des de la Diputació de Barcelona creiem que les polítiques locals d’usos del temps han de formar part de les agendes locals, per la seva incidència evident en les condicions i la qualitat de vida de les persones, la generació d’oportunitats i progrés i l’impacte en les desigualtats socials”. Moret ha destacat el programa Respir que proporciona un temps de descans a les famílies cuidadores i dos projectes estratègics del conjunt de suports que s’ofereixen al mon local: el projecte “Barris i Comunitats: motors de transformació social” que impulsa nous espais de sociabilitat i usos del temps als barris, i “Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat” que desplega, entre d’altres, un model de “municipi cuidador”. Per Moret “cal una nova generació de polítiques del temps que abordi l’organització de les cures en clau de corresponsabilitat; que creï espais de vincle social als barris; repensi l’urbanisme en clau d’accessibilitat, proximitat i de perspectiva de gènere i treballi per la convivència inclusiva”.


Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha remarcat la utilitat d’un pacte metropolità del temps que tingui com a escala de treball la Barcelona real, més enllà dels límits municipals. “Per l’AMB el dret al temps és un pilar clau del benestar quotidià de totes les persones, de la reactivació social i econòmica, sempre vinculat als Objectius de Desenvolupament Sostenible”, ha exposat.


Joan Francesc Pont, president de la Barcelona Time Use Initiative ha emfatitzat que “queda, encara, molt camí per recórrer per aconseguir que el dret al temps, sigui un dret de tota la ciutadania de Catalunya. En els dos darrers anys, hem tingut un inici prometedor i per això volem continuar apostant per aquesta manera col·laborativa de treball i avui formalitzem una nova estratègia”.



25 visualizaciones0 comentarios