Expertes, agents socials i institucions urgeixen a impulsar una llei integral d’usos del temps

Conclou la Time Use Week, on han participat més de 500 persones d’arreu del món. Durant 5 dies, més de 80 ponents de referència internacional en usos del temps han participat en aquesta trobada virtual que tenia com objectiu repensar les polítiques del temps i començar a construir les bases per una agenda global.


Les mesures COVID-19 impacten directament sobre l’organització del temps en la vida quotidiana i posen encara més a l’agenda institucional les polítiques del temps. Aquesta conjuntura esdevé una oportunitat per repensar l’organització horària actual, en clau de salut, eficiència i igualtat.

Així, les mesures preses per paliar els efectes de la pandèmia, com el teletreball, evitar desplaçaments innecessaris, sopar més aviat, apel·len aspectes claus de l’organització horària laboral i quotidiana i paradoxalment ajuden a avançar cap uns horaris més saludables. Com demostren dades de l’Eurofund, la majoria de persones treballadores europees estan a favor d’aquestes mesures que introdueixen més flexibilitat.

Aquesta primera edició de la Time Use Week, que esdevé la 7a edició de la Setmana dels Horaris, ha combinat un enfocament global i local per afrontar els reptes de l’organització del temps de vida quotidiana.

Marta Junqué, co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative (BTUI), apunta que “És evident que l’organització del temps i les condicions de treball s’han tornat a posar al centre de l’agenda política i social des de l’arribada de la pandèmia”. Respecte la Time Use Week destaca que “a nivell de contingut i conclusions permet començar a definir les bases per una agenda global en polítiques del temps”. També destaca “la qualitat i diversitat de les persones ponents i la participació, on s’ha superat més dels 500 persones registrades i més de 150 persones connectades cada dia d’arreu del món”.

Meritxell Budó, Consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, i portaveu del Govern de la Generalitat, ha reconegut que vivim temps convulsos, però “la pandèmia de la covid-19 i la situació d’emergència sanitària, social i econòmica en què ens trobem, ens ha ofert una oportunitat”. És a dir, “hem constatat que podem distribuir millor el nostre temps i els governs tenim una clara responsabilitat social, millorar la qualitat de vida a través de les polítiques del temps”.


Budó ha afirmat que a Catalunya, la reforma horària és un repte de país. Gràcies a l’esforç institucional i de la societat civil, les polítiques d’usos del temps s’han fet un lloc a l’agenda política catalana actual”. En aquest context, ha destacat que al Govern de la Generalitat de Catalunya, en sintonia amb les polítiques implementades arreu d’Europa, estem compromesos amb l’objectiu de facilitar la vida de les persones a través d’una organització del temps més eficient, igualitària i saludable”. I ha afirmat: Volem assolir un repte: fer de Barcelona i Catalunya el “hub” de referència internacional de les diferents temàtiques que treballen els usos de temps”.

Xavier Marcé, Regidor de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat que “des de l’Ajuntament de Barcelona estem fermament convençuts, que uns millors usos del nostre temps és la millor forma de viure i treballar amb harmonia. Hi estem convençuts des de fa molts anys com a promotors d’iniciatives com el Pacte del Temps de Ciutat, i també ara en aquests moments difícils de pandèmia”. També ha remarcat que “hem vist com la tecnologia és una aliada per poder conciliar, però també cal pactar amb altres organismes públics i privats, com estem fent en aquesta trobada, on tots sumem amb el mateix objectiu” “Amb voluntat de tothom, hem de superar com hem funcionat en el passat, en quant a temps, i crear noves dinàmiques en els seus usos, més equitatius, productius, eficients i gratificants, tant per a les persones com per a les organitzacions”

Les 5 principals propostes destacades en el marc dels debats d’aquesta setmana són:

  1. LLEI I PACTE SOCIAL: Cal disposar d’una llei integral polítiques dels usos del temps a nivell estatal, una legislació en reforma horària pionera a nivell mundial, que contribueixi a sincronitzar horaris laborals, comercials, educatius, culturals, audiovisuals, etc. sota la base d’un gran pacte social amb les organitzacions patronals i sindicals més representatives així com els diferents nivells institucionals. La Unió Europea i les Nacions Unides han de jugar un paper clau per posar el dret al temps a l’agenda mundial i fer recomanacions.

  2. CANVI D’HORA: Incrementar el debat europeu sobre la idoneïtat de recuperar l’hora natural. El canvi d’hora es mantindrà, malgrat l’acord de la Unió Europea de suprimir-ho inicialment el 2019 i prorrogat fins el 2021. A dia d’avui no hi ha acord a nivell dels Estats Membres ni del Consell de la UE. Convé un acord entre Estats i situar aquesta decisió entres les prioritats de l’agenda europa, prioritzant la salut de la ciutadania europea. Persones expertes, activistes del temps i institucions s’han emplaçat a unir esforços a nivell europeu per aconseguir suprimir el canvi d’hora hivern/estiu i retornar a l’hora natural.

  3. ELS MUNICIPIS COM A MOTOR D’AVENÇOS: Hi ha un gran consens entre els municipis europeus per a donar un nou impuls a la Xarxa Europa de Ciutats pels Usos del Temps, que serveixi per incorporar les polítiques del temps a l’agenda dels municipis, afavorir una major cooperació entre municipis i poder buscar més suport i recursos d'institucions supralocals i globals. Cal promoure les bones pràctiques exemplaritzants dels ajuntaments, i compartir les de les empreses que afavoreixin mesures que fomentin uns horaris i pràctiques més racionals i saludables.

  4. UN CAMÍ PER ASSOLIR L’AGENDA 2030: Les polítiques del temps i els Objectius de Desenvolupament Sostenible estan profundament interrelacionades. Sense implementar polítiques del temps, no es podran aconseguir els objectius de l’Agenda 2030. Per això, es proposa vincular els esforços de les polítiques públiques d’usos del temps com és el cas de les oficines del temps a les poblacions més grans de 20.000 habitants a França, els pactes del temps impulsats a Catalunya o el propi Pacte per la Reforma Horària amb el seu el pla de transició “Pla VIure millor” amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

  5. MÉS INVERSIÓ I CONTINUITAT EN LES DADES SOBRE USOS DEL TEMPS. La comunitat científica europea, i en especial la catalana, fan una crida poder disposar de més dades sobre usos del temps i amb una major continuïtat per així poder comparar millor les tendències dels usos del temps en la vida quotidiana i en l’entorn laboral i poder fer més recomanacions per a les polítiques públiques.

Mirant cap a la Time Use 2021

L’any vinent es preveu la signatura de la “Declaració Barcelona dels usos del temps en l’agenda global”, que esdevindrà l’instrument per impulsar un treball amb les Nacions Unides i la Unió Europea amb el propòsit que el dret al temps sigui reconegut com un dret de la ciutadania. En paraules de la presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat, Elvira Méndez: "Canviant els horaris millorem radicalment la nostra salut. Per això treballem per la reforma horària. No pot ser que fer una vida saludable sigui com una cosa elitista, reservada a poques persones."

L’esdeveniment de la Time Use Week 2021 coincidirà amb la Conferència de la International Association Time Use Research (IATUR), que acollirà a Barcelona 300 persones procedents d’universitats i centres de recerca d’arreu del món, després que el consorci entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya amb la Barcelona Time Use Initiative guanyés a Washington el 2019 la candidatura.


Els organitzadors, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona i la Barcelona Time Use Iniciative for a Healthy Society esperen que la Time Use Week 2021 ajudin a consolidar Catalunya, amb capital Barcelona, com a referent mundial de les polítiques del temps.






12 vistas0 comentarios