La ciutat dels 15 minuts implica un canvi de paradigma del model de ciutat i de l’estil de vida

Actualizado: hace 6 días




La segona jornada de debat del cicle de Polítiques Urbanes del Temps que co-organitza la Barcelona Time Use Initiative (BTUI) i Diplocat ha explorat tres iniciatives pioneres dissenyades per fomentar un territori de proximitat i millorar la qualitat de vida de les persones que viuen a les zones urbanes. En aquesta ocasió ha comptat amb la participació de l’Ajuntament de Paris, el de Milà i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.


El concepte de la ciutat de 15 minuts no és nou però ha adquirit notorietat recent per dues crisis: la climática i la provocada per la COVID-19.


Com ha comentat Eva Garcia, investigadora sènior del programa Ciutats Globals del CIDOB, la ciutat dels 15 minuts ens demostra que “Estem davant d’un canvi de paradigma del model de ciutat i del nostre estil de vida”. Aquesta idea no només és una reacció a les emergències derivades de la pandèmia, sinó que és un paradigma que ha vingut per quedar-se.


Els 3 pilars claus d’aquestes ciutats de 15 minuts o de proximitat són: la mobilitat sostenible per reduir la petjada de carboni, la descentralització per a garantir l’accés universal als serveis bàsics i el reforç del vincle del veïnatge al barri.


La primera ciutat en compartir la seva experiència ha estat París, coneguda com la pionera en la ciutat dels 15 minuts que ha estat una prioritat de l'alcaldessa Anne Hidalgo. Durant la jornada, Alexiane Zelinsky, assessora de la Conselleria de mobilitat, espai públic i jocs olímpics de l'Ajuntament de París, ha afirmat que “volem una ciutat més resilient, més unida i amb zero contaminació i per això, volem passar d’una ciutat del cotxe a una ciutat de les bicicletes i els vianants”. El projecte d’obertura dels espais escolars i transformació dels mateixos en un espai multi-usos és un exemple de com estan aplicant aquest concepte.


Com a ciutat pionera, París ja ha identificat els principals reptes de futur per assegurar la implementació a llarg termini de la Ciutat dels 15 minuts: en primer lloc, la dinamització dels nous espais urbans que s'han creat allà on hi havia parquings o cotxes. En segon lloc, la vegetació per assegurar que tots els ciutadans tinguin espais verds urbans al costat de casa i per últim, i especialment rellevant, la revitalització el teixit econòmic local.


Des de Milà, també s’aposta per un canvi de model i cap a la proximitat. Urbanisme tàctic, pacificació de carrers i en definitiva, incorporar la dimensió temps en la planificació urbana, a través del cronourbanisme. La pandèmia ha actuat com a accelerador de processos anteriors, permetent decisions inèdits i nous mecanismes com la taula de col·laboració entre ajuntaments/ i govern central i que va prendre la decisió de desincronitzar les hores d’entrada i sortida dels serveis públics de la ciutat (escoles, universitats, etc.) per facilitar menor ocupació al transport públic.


Com ha explicat, Francesca Zajczyk, assessora delegada pels temps de la de l'Ajuntament de Milà, un dels projectes sota l’estratègia d’adaptació Milà 2020, és descentralitzar els espais de feina i acostar-los als al barri, una idea a mig camí entre el teletreball i el treball presencial, el que anomenen “near-working”. El treball de proximitat consisteix en repensar de manera radical els llocs físics de feina, que ja no són fixes i concentrats sinó dinàmics i descentralitzats, passant a un model policentric i que fomenta la concilació familar, dinamitzai els barris i redueixi la mobilitat.


Des de ll'Àrea de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Mariona Conill, ha explicat que l’AMB treballa amb municipis amb l’idea de ciutat a 15 minuts i ho extrapola a nivell metropolità amb l’idea de territori a 45 minuts i ha remarcat la “importància clau de coordinar metròpolis i municipis per a facilitar models de proximitat”.



“Un espai de treball en xarxa a nivell europeu podria jugar un paper clau en impulsar la ciutat de 15 minuts”


Alexis Serra, director de l'Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya, ha afirmat que les polítiques de temps, com la ciutat dels 15 minuts, son a garantia de benestar de les persones, igualtat i eficiència i ha reivindicat, igual que la resta de ponents, la importància de reforçar les aliances i xarxes de les polítiques del temps i de compartir d’una manera formal bones pràctiques i experiències a nivell internacional.


Les conclusions d’aquests debats es presentaran en el marc de la Time Use Week, el 26 d’Octubre i es discutirà la necessitat de re-impulsar la xarxa de ciutats per usos del temps.



27 vistas0 comentarios