Crònica Time Use Week: Urban Time Summit

Actualizado: 20 may



La segona jornada de la Times Use Week ha començat amb la presentació de l'Informe del Cicle de Polítiques Urbanes en Temps Post-COVID-19 (enllaç). La Laura Forester, secretaria general de Diplocat, ha obert la sessió explicant com s'ha elaborat l'informe, ressaltant la importància de treballar en àmbit local, ja que és on es viu el dia a dia i per això, on les polítiques d'ús del temps poden tenir més impacte. "Les ciutats tenen un paper clau amb les polítiques del temps amb iniciatives com el crono urbanisme, amb nous espais amb usos diversos, amb la mobilitat sostenible i en l’àmbit de les cures amb iniciatives que aborden la pobresa de temps de les dones", continuava Eva Garcia del CIDOB.


En aquesta presentació, Ariadna Güell, co-coordinadora de la BTUI, ha continuat explicant la importància del cicle analitzat a l'informe, amb una participació molt transversal, tant a escala de ciutat com d'agents involucrats. L'Ariadna ha ressaltat la necessitat d'involucrar també a la ciutadania, així com la de poder mesurar l'èxit d'aquestes polítiques, per poder avaluar-les: “Hem vist que les ciutats poden fer molt pero no ho poden fer soles i per això a la #TimeUse Week apostem per una governança multinivell que impliqui a totes les administracions i també al sector privat en la implementació de les polítiques del temps".


mb relació a l'informe, Eva Garcia ha ressaltat 3 aspectes principals en clau urbana:

  • Planificació urbana en relació amb l'accés a serveis, equipaments, treball...

  • Cohesió social i la necessitat de recuperar la proximitat, intensificant la vida als barris

  • Mobilitat sostenible com a reducció de la necessitat de desplaçaments



A continuació, s'ha presentat la Local and Regonal Governments Time Network, on diferents ciutats (Estrasburg, Bolzano, Milà i Rennes) han explicat breument les seves experiències en polítiques del temps i han reafirmat el seu compromís en continuar a treballar juntes.


Les polítiques de temps en un context urbà existeixen des dels anys 90. Es van implementar especialment a Itàlia i França i es van crear oficines horàries a diferents ajuntaments. I també a Barcelona a partir de l’any 2003, amb polítiques pioneres al nostre país i amb el llançament el 2008 de la Xarxa Europea de Ciutats per a Polítiques de Temps, que incloïa ciutats de Catalunya, França, Itàlia, Bèlgica i Alemanya. Després d’uns anys, el 2012, la Diputació de Barcelona va transferir el lideratge de la Xarxa a Tempo Territorial, a França, qui ha estat dinamitzant la xarxa fins a dia d’avui. En aquest sentit, la situació actual esdevé una oportunitat per rellançar la xarxa i potenciar les polítiques del temps com a motor de la recuperació econòmica.


La xarxa inclou 15 institucions actives Ajuntament d’Estrasburg, Metròpoli de Rennes, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Milà, Bolzano, Bergamo, Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, que coordina la Xarxa de Municipis Catalans per la Reforma Horària, Tempo Territorial, que coordina la Xarxa de municipis francesos per les polítiques del temps i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI). A més, altres institucions com: Terrassa, Lleida, Girona, l’àrea Metropolitana de Lille (França) i Montevideo (Uruguay) ja han manifestat l'interès de participar-hi.

A la presentació hi ha assistit, regidores i regidors de totes les ciutats. Durant l’acte, Laura Pérez, tinenta d'Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, ha mencionat que: "És un orgull per a la ciutat de Barcelona assumir la responsabilitat de rellançar la Xarxa Local i Regional de Governs per les Polítiques de Temps, una eina fonamental per promoure polítiques d'usos del temps orientades a millorar la qualitat de vida de totes les persones, especialment de les dones, que són les que més pateixen la pobresa de temps"

Tot seguit, Núria Vergés Bosch, DG de cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, ha comentat que: “El dret a tenir temps s’ha de garantir a tots els pobles i ciutats. El rellançament d’aquesta xarxa internacional ha de ser una oportunitat per Catalunya. Hem de fer possible una xarxa catalana que doni temps a tothom, especialment a les dones que acumulen tanta feina, remunerada i no remunerada, justament perquè ens cuiden”.

A continuació, Teresa Llorens, Coordinadora de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, ha mencionat que “partim de l’experiència de la Xarxa Europea de Ciutats i Pobles pels Nous Usos del Temps, que vam impulsar de forma pionera a la província de Barcelona fa 15 anys, i esperem que es pugui traduir en aprenentatges valuosos a aportar a aquesta nova xarxa de polítiques d’usos del temps, que obrirà nous espais necessaris de coneixement, d’intercanvi, de recursos i de posicionament compartit.”


La sessió ha finalitzat amb el traspàs de secretariat entre Jean-Yves Boulin de Tempo Territorial i Marta Junqué. co-coordinadora de la BTUI. Marta Junqué ha ressaltat les característiques d'aquesta nova etapa: l'ampliació de la xarxa, no només a ciutats, sinó també a àrees i regions metropolitanes, l'expansió a escala global, afegint ciutats com Sao Paulo, Buenos Aires o Montevideo, la nova junta de la xarxa i la inclusió de nous municipis catalans: "És un orgull assumir el Secretariat de la Xarxa i treballarem de valent per aconseguir que ens els propers 2 anys totes les participants compartim una Agenda Local i Regional de Polítiques del temps, és a dir, un recull recomanacions i experiències que puguin ser font d’inspiració per implementar polítiques del temps a molts territoris més”.



La jornada ha continuat amb dues sessions de treball: el primer sobre com elaborar un pacte del temps des d'una perspectiva local i metropolitana i el segon sobre com organitzar una oficina de temps local o metropolitana.




Seguidament ha començat el taller d’intercanvi entre municipis i persones investigadores. L'objectiu d'aquest taller pràctic ha estat connectar les personalitats responsables de polítiques locals, metropolitanes i regionals amb diferents investigadors, ajudant a incorporar la perspectiva del temps en les seves actuacions. Al taller d'intercanvi, municipis i persones investigadores han treballat conjuntament per definir una política pública que estigués relacionada amb un àmbit específic i la seva relació en clau d'ús del temps.




Per acabar la jornada, la Time Use Week ha possat l'accent en la relació entre salut mental i dret al temps. En aquest sentit, els bancs de temps són uns actors imprescindibles. Els bancs del temps són un exemple d’iniciativa ciutadana que utilitza el temps com a moneda de canvi per a millorar el benestar d’una comunitat. La participació en bancs del temps també suposa beneficis per a la salut mental i emocional de les persones que hi participen, i s’han enfrontat a un repte amb la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. Durant l'acte s'ha reflexionat sobre la relació entre salut mental i participació en iniciatives ciutadanes com els bancs del temps, amb exemples de primera mà projectes de desenvolupament de bancs del temps tant a nivell europeu com llatinoamericà.

63 visualizaciones0 comentarios